Cibulet

Allium schoenoprasum

No es conserva gaire bé. És preferible consumir-lo fresc o bé congelar-lo.

Es mengen les fulles com a condiment d’amanides, truites, pizzes o salses, com la maionesa. També es fan servir les flors a les amanides o plats freds. És ric en vitamina C. Afavoreix la digestió i té propietats antisèptiques.

Herba blanca

Aloysia ligustrina

El seu aroma recorda al de la llimona. Les infusions de les fulles tendres són digestives i van bé en cas de dolors estomacals pel seu efecte antiespasmòdic. Té un efecte calmant lleuger. A la cuina, les fulles seques i picades s’utilitzen per preparar marinades i salses a les que els hi dóna un toc d’aroma cítrica. També es fa servir en l’elaboració de sorbets.

Malví

Althaea officinalis

Les infusions de seva arrel té propietats laxants i diürètiques, també es fa servir les infusions de les fulles i flors per combatre els refredats, el mal de coll i la tos seca.L’arrel es menja en amanides i es dóna als nens per mastegar quan els hi surten les dents.

Milenrama

Achillea filipendulina

Com la majoria d’espècies d’aquest gènere, es excel·lent per fer rams de flors. La flor seca conserva bé el color.

Milfulles

Achillea millefolium

S’utilitza per combatre els trastorns gastrointestinals, la hipertensió,per regular la menstruació i com anticatarral. És molt coneguda popularment per les seves propietats medicinals. Es fan infusions amb les fulles i les summitats florals, ungüents cicatritzants i també serveix per tenyir de groc la llana i altres fibres vegetals.

Broïda

Artemisia abrotanum

És antisèptic i mata els cucs intestinals, tradicionalment es fa servir per problemes de fetge i estomacals. La infusió de les fulles s’ha fet servir com a repel·lent dels insectes aplicat a la pell i també contra la caspa.
 

Donzell

Artemisia absinthium

Té una aroma forta i amarga que serveix de repel·lent d’insectes. Es feia servir per eliminar els cucs intestinals. És una planta tòxica que no s’ha de prendre per via interna. Es fa servir en la barreja d’ingredients del vermut i és el principal en l’elaboració de l’absenta.

Donzell arbustiu o de muntanya

Artemisia arborescens

Té les mateixes propietats que el donzell (Artemisia absinthium) però una mica atenuades i té els mateixos usos. També té una aroma forta i amarga que s’ha fet servir com a repel·lent d’insectes.

Estragó rus

Artemisia dracunculoides sin. A. dracunculus var. Glauca

És molt aromàtic i apreciat en altres països. Aquí rarament es cultiva. És estimulant i aperitiu. Va bé per l’astenia. Té un gust dolç anisat i es fa servir per fer vinagres i salses d’herbes per les amanides.

Estragó

Artemisia dracunculus

Estimula la gana i és digestiu. Va bé per evitar els gasos i els mals de panxa.Les fulles fresques o assecades a l’ombra s’utilitzen en amanides, salses o sopes. Combinen bé amb altres aromàtiques per preparar sal d’herbes o vinagres aromatitzats.

Rave rusticà

Armoracia rusticana

És aperitiu i digestiu perquè estimula les segregacions gàstriques. En medecina s’utilitza com antiescorbútic i diürètic. En alguns països centreeuropeus es fa servir a la cuina habitualment, cru a les amanides, en petites proporcions.

Artemisa vulgar

Artemisia vulgaris

Les infusions de fulles i summitats florals es fan servir per regular la menstruació. Antigament es feia servir per accelerar els parts i facilitar l’expulsió de la placenta. Les fulles són un dels ingredients de la ratafia.

Boixac

Calendula officinalis

Per les seves propietats dermatològiques és dels components principals en productes de cosmètica, olis per picades, cremades del sol, etc. Té un efecte antiinflamatori i suavitza la pell. A la cuina s’utilitzen els pètals frescos a les amanides, i també hi ha qui els afegeix a les truites amb formatge.

Celidònia

Chelidonium majus

També se la coneix com a herba berruguera. El làtex de color taronja que surt al tallar les tiges s’utilitza per eliminar les berrugues i els ulls de poll.

Arç blanc

Crataegus monogyna

És un bon regulador de la tensió arterial i té un efecte sedant. Es fa servir com a herba medicinal en infusió.També se’n fa melmelada amb els fruits.

Equinàcia

Echinacea purpurea

És una de les plantes més conegudes popularment que es fa servir per la prevenció de refredats i grips, pel seu efecte estimulant sobre les defenses del cos. Es prenen infusions de les fulles i les arrels.

Fonoll

Foeniculum vulgare

Els fruits són digestius i eviten els gasos, es poden prendre en infusió després dels àpats. Es recomana a les mares lactants per estimular la producció de llet i per als còlics dels nadons, en petites dosis. També es fan servir en pastisseria i per aromatitzar salses. Els bulbs es pot menjar cru en amanides o es pot coure i fer servir d’acompanyament. Té un efecte diürètic.

Sempreviva borda - curry

Helichrysum italicum

Es fan servir els capítols florals. Se li atribueixen propietats diürètiques, depuratives, antireumàtiques i expectorants, entre d’altres. Es pren en infusió, extracte fluid, tintura o xarop. També es fan cremes i rentats o compreses amb les infusions, per ús extern.

Hisop

Hyssopus officianalis

Es fa servir principalment per combatre les afeccions lleus de l’aparell respiratori: bronquials, tos, laringitis, asma. Es pren en infusions o xarops normalment. Les fulles i les flors també es fan servir com a condiment a les amanides i sucs de fruita.

Herba de l'ala

Inula helenium

A poques plantes se li han atribuït més propietats que a aquesta. Actualment es fa servir per les seves propietats antisèptiques en afeccions catarrals dels bronquis. Es preparen infusions i també es pot fer vi, macerant les arrels en un vi de bona qualitat. Es pren en petites quantitats per calmar la tos i tonificar el cos.

Llorer

Laurus nobilis

És digestiu i evita els gasos. Es pot prendre en infusions o decocció. És un dels components essencials, com el julivert, en gairebé tot tipus d’estofats, bullits o arrossos. Per evitar els mosquits es cremen unes quantes fulles.

Espígol

Lavandula latifolia

L’espígol i les altres varietats de lavandula, són espècies amb un aroma intens que s’utilitzen en perfumeria i aromateràpia pel seu efecte calmant. El més habitual es fer-lo servir en ramillets o saquets de flors seques per perfumar les habitacions o els armaris. També evita que s’acostin les arnes a la roba.

Té propietats antisèptiques i desinfectants que s’aprofiten aprofitar per fer-ne olis per netejar ferides.

Espígol Vainilla

Lavandula De Vanville

Lavanda

Lavandula angustifolia

Lavandí

Lavandula hybrida (officinalis X latifolia)

Marialluïsa

Lippia triphylla (Triphylla citrodora)

És molt coneguda per les seves propietats digestives i sedants. S’acostuma a prendre en infusió.

A la cuina també es pot fer servir com a condiment de salses, guisats, sucs, gelats, i per aromatitzar olis o vinagres.

Morritord bord o salvatge

Lepidium latifolium

És estimulant de la gana, amb un gust una mica picant. Afavoreix la secreció de bilis i efecte diürètic.

Amb un alt contingut de vitamina C. Es pot fer servir fresc com a condiment a les amanides, sopes.

Matricària

Matricaria parthenium

S’ha fet servir per baixar la febre, pel mal de cap, problemes digestius i l’artritis. Cal anar en compte perquè provoca úlceres i inflamació bucal si es posa en contacte directe amb les fulles.
 

Menta piperita

Mentha x piperita

És una de les més conegudes ja que s’utilitza per aromatitzar llaminadures i dentífrics pel seu efecte refrescant.A la cuina s’utilitzen les fulles fresques i millor sense coure, per aromatitzar els plats.Com totes les espècies de la mateixa família, les labiades, té propietats digestives i expectorants. Es pren en infusions.

Alfàbrega

Ocinum basilicum

És digestiva, estimula la gana i evita la formació de gasos.Es fa servir en amanides i salses. És l’ingredient principal de la salsa genovesa pesto. També es prenen infusions de fulles i flors seques, amb finalitat medicinal.Algunes varietats s’utilitzen per evitar els mosquits.

Marduix

Origanum majorana

Digestiva i expectorant, també les seves propietats sedants fa que es recomani infusions en casos d’alteració de la son.A la cuina es pot fer servir, com l’orenga, i encara és més aromàtic.

Orenga Montnegre

Origanum vulgare

S’agafen les summitats florides que es fan servir com a condiment en tot tipus de receptes culinàries.Té propietats digestives i les infusions de les fulles i flors també es fan servir en cas de refredat.

Orenga tapissant

Origanum tapizanty

És estimulant i millora la digestió. També es fa servir per combatre refredats i per desinfectar i cicatritzar ferides.A la cuina s’utilitza per condimentar les salses de tomàquet i les pizzes.

Julivert

Petroselinum sativum

És un bon estimulant de la funció renal. Amb un alt contingut en vitamina C i A i minerals, per això es recomana menjar-lo cru. És un dels ingredients de moltíssimes salses i es posa com a condiment en amanides, arrossos i sopes.

Ruda

Ruta graveolens

Aquesta planta és tòxica per això s’ha de prendre sota prescripció mèdica. L’ús més freqüent és per provocar la menstruació però també es fa servir per la hipertensió i pels cucs intestinals.L’extracte de fulles fresques, macerades en aigua durant 2 dies, és fa servir a l’hort per combatre plagues.

Sàlvia

Salvia officinalis

Es fa servir en infusió o decocció per les seves propietats digestives, però sobretot, molt recomanada per a les dones perquè regula els desordres hormonals i menstruals, i disminueix les sufocacions. Només està contraindicada durant la lactància perquè disminueix la secreció de llet.

Les altres varietats de Salvia tenen les mateixes propietats més o menys atenuades.

Sàlvia romana

Salvia officinalis subsp. lavandulifolia

Sàlvia llavis de foc

Salvia microphylla

Sàlvia romana (Amaro)

Salvia sclarea

Consolda Major

Symphytum officinale

Per tractaments medicinals es fan servir les fulles en decocció o infusió per curar ferides i irritacions de la pell. També té efecte antiinflamatori.Es fa servir a l’agricultura ecològica per estimular la flora microbiana del sòl, per afavorir el desenvolupament foliar i per les ferides de la poda.

Cost - Menta romana

Tanacetum balsamita

Paralitza l’activitat dels cucs intestinals i encara que no els mata, facilita l’expulsió. També afavoreix la secreció de la vesícula biliar. Es prenen infusions de les llavors o flors seques, en dejuni, i després d’una hora es dóna un purgant al malat per facilitar l’expulsió dels paràsits.

Tanarida

Tanacetum vulgare

La forta olor de tota planta fa que sigui un bon repel·lent d’insectes. Quan s’asseca les flors conserven el color groc i serveixen per fer-ne rams.

Serpoll groc

Thymus serpyllum aurea

Tenen aromes molt variades, algunes molt allimonades i altres més amargues. Les més allimonades es fan servir a la cuina per aromatitzar olis, barrejar-les amb la sal i fer-ne sopes.Tenen propietats antisèptiques i es prenen en infusions i també es fan servir per netejar ferides.

Serpoll de jardí - verd

Thymus serpyllum

Tenen aromes molt variades, algunes molt allimonades i altres més amargues. Les més allimonades es fan servir a la cuina per aromatitzar olis, barrejar-les amb la sal i fer-ne sopes.Tenen propietats antisèptiques i es prenen en infusions i també es fan servir per netejar ferides.

Valeriana

Valeriana officinalis

Té propietats sedants, es fa servir l’arrel per fer-ne infusions que es prenen abans d’anar a dormir. No són recomanables els tractaments llargs. També es fa servir per preparar-ne farcellets per banys relaxants i per calmar el dolor.

Berbena

Verbena officinalis

Molt apreciada per les seves propietats antiinflamatòries i per combatre el mal de cap. Com altres plantes, se li atribuïen propietats màgiques i es recol·lectava la nit de Sant Joan. Es pren en infusió com a tranquil·litzant. Les infusions també es fan servir per curar ferides.